Tirant del carro en flames

Porto dues sessions de joc de Burning Wheel com a jugador, i per mi lo que fa moure el roda és, clarament, seu sistema d’experiència. Bàsicament, per aquells que no sabeu de què va, es resumeix en què si vols augmentar una habilitat l’has de fer servir contra diferents graus de dificultat. Això t’obliga a fer que el teu personatge s’enfronti a diferents situacions. Si, a més, vols que augmentin molt, caldrà que hi inverteixes punts d’Artha (una mena de punts de destí, per simplificar-ho molt). A tot, però, què impedeix que vagis provant indefinidament les teves habilitats?. Hi ha dos mecanismes:

- “Say yes or roll the dice” (digues sí, o tira els daus); el DJ pot decidir que una intenció no requereix una tirada, amb la qual cosa, aquella situació que havies planificat que et permetria utilitzar l’habilitat que vols pujar, acaba sense requerir cap prova (la gràcia és que has fet avançar el joc).

- “Set the stakes” (Què t’hi jugues); Mentre que l’anterior depèn exclusivament del director de joc, el “Què t’hi jugues” et posa, com a jugador, en una situació compromesa. En el “Què t’hi jugues” el DJ exposa al jugador les conseqüències de provar de portar a terme una intenció concreta. Com a jugador saps què pot passar si el personatge falla en la seva tasca. Així, si tota acció fallada té una conseqüència negativa, un s’ho pensa dos cops abans de provar coses a tort i a dret.

Burning Wheel es revela doncs com un joc realment ben lligat, especialment respecte el seu sistema de joc, que pot esdevenir complex i feixuc en molts casos, però que tanmateix trasllada el pes de l’acció als jugadors, fent ús del meta-joc d’una manera magistral.