3:16: el que promet i més!

Ahir vam poder jugar a 3:16! No va ser una partida premeditada sinó que el joc va complir molt el que jo crec que pot ser el seu paper: un joc de rol filler.

La sessió va començar amb 10 jugadors convocats (!). Van venir-ne 7 però el Màster de Warhammer va donar-se de baixa a darrera hora.... què fem? La suggerència de fer algun joc de taula va ser resposta per un dels jugadors: jo prefereixo fer rol, i el 3:16 va sortir disparat de la meva bossa!

Fer fitxes: 3 minuts
Explicar el joc: 7 minuts
Entendre'l..... no sé si ho vam aconseguir!
2 missions amb les millores de personatges, ascensos i degradacions: 2 hores i poquet més.

1a Missió: Planeta Picasso - Gelat - amb uns aliens peluts i un planeta que impossibilita fer cap kill a alcanç FAR. AA5

Fem el Mission Briefing i els jugadors es moren per començar. Tot i que hi ha jugadors que fa mesos (i inclús anys) que no juguen amb nosaltres hi ha ganes de rol, d'interpretar personatges. Tenim (amb 6 jugadors) tots els estereotips possibles: sergent cobard, caporal cridaner, trooper novato, el trooper clonat, el soldat professional i la llatina que està boníssima.

Desembarc al planeta: moments extranys, el grup no sap ben bé què fer i jo (el Màster) tampoc. Fan algunes tirades de NFA i comença l'acció (improvitzo totalment els aliens, no tinc clar res més que hi haurà tunels). Primer combat: el tema dels alcanços abstractes confón als jugadors que voldrien un taulell de joc (real o imaginari) més standard. No té cap sentit ordenar tàctiques ni estratègies. Tampoc puc descriure bé la situació per què no sé quants aliens hi ha! Al final superem el primer encontre sense ferir els PJ, sense fer servir cap flashback. 3 tokens de 30 eliminats.

Mentre els jugadors intentaven agafar el ritme del joc començo a improvitzar: els monstres no són peluts. són abrics i tenen armes de foc. Els túnels seran una mina i l'esquadró ha de marcar la font d'energia per a poder-la bombardejar.

Segon encontre. 5 tokens. Menys dels que recomana el manual, però tinc mitja por a trinxar el grup (degut a la interpretació del sergent covard optimitzen molt poc la seva potència de combat. Dura poc, sembla que els jugadors van agafant ritme. Tots anem entenent que els alcanços són abstractes. A la planta baixa del bar on juguem comença a haver-hi alguna queixa pels crits de fem.

A partir del segon encontre el joc guanya fluidesa: apareix el primer flashback (un strength) que ens fa saber que el rookie està secretament enamorat de la llatina.... molt bo. Breu, concís i efectiu. Les escenes entre encontres tenen poc sentit pel grup i les vaig abreviant. Estem entrant en frenzy i arribem a l'encontre final: el batalló, a bord d'un tren automatitzat de la mina alien arriba al cor energètic del complexe: granades, els jugadors atacant com folls.... em ve al cap alguna de les escenes de Depredator que fa uns dies van fer per la tele....

Acabem exhausts. Anem a buscar begudes però el grup em mira com dient: n'hi ha més oi?

Siiiiiiiiiiii!

Quan fem les millores i ascensos la gent comença a mirar-se entre si: l'ambient competitiu dins el grup es fa patent per als jugadors més murris. Ho veig en els seus ulls. Per a tots queda el consol d'agafar noves armes.... comencen a aparèixer els llançamíssils i els llançaaflames. M'encanta!

Segon planeta. Reubens. AA5. Amebes que ataquen en swarm. Planeta ple de tormenets elèctriques. Ara anem a sac: desembarc i encontre. Lo millor: tothom ha agafat armes per atacar desde FAR (ja coneixen al seu sargent) però resulta que amb l'habilitat de swarm estan constantment en Close. Ara ja no hi ha retòrica: happy kill machismo!

Un dels troopers força el weakness del caporal rookie (que just acabava d'ascendir). Queda bé. Crea clima. La gent em sembla que entén que matar aliens és l'excusa....

Aquest segon planeta el fem més ràpid: matar les meduses flotadores fins arribar a la Gran Medusa. Un cop allà el sergent ens sorprèn amb un flashback quan només queda un token. S'emporta el darrer kill de la partida!

Amb el reagrupament, equipar i ascensos apareix la primera nominació per degracadació. El rookie es manté com a Caporal.

Una nit intensa. Un joc ràpid i àgil, amb evidents límits per a fer partides estables però 100% recomanable.

Per mi seria com el Coloretto dels RPGs.... un filler que sembla senzill. He dit sembla!